Des que es van començar a comercialitzar els pinsos per a gossos i gats, cap a finals de segle XIX, aquests animals s'han vist obligats a menjar productes que, si realment sabessin el que és, no l'hi menjarien. I és que són molts els pinsos als quals se'ls ha afegit gust, i se'ls ha donat una textura i una olor que els atrau.
Volem el millor per als nostres peluts, però, ¿Sabem realment què mengen els gats?
Començarem pel bàsic: els gats, i tots els animals depredadors, són carnívors, La qual cosa vol dir que s'alimenten de la carn dels animals que cacen. En el cas dels gats, poden ser tot tipus de rosegadors, petits ocells, i fins i tot poden ingerir també alguns insectes (és rar, però pot passar). Això vol dir que el gat s'ha d'alimentar del menjar més natural possible, però clar, ningú vol tenir rosegadors i altres a la nevera 🙂. Una opció més que recomanada seria donar-los aletes de pollastre, vísceres, i potser peix sense espines, encara que porta temps preparar-lo.
Així doncs, ens queda el pinso. De pinsos ha de dos tipus: humit i sec. Però hi ha moltes, moltíssimes marques: Acana, Applaws, Whiskas, Orijen, Friskies, etc. Però, de què estan fets? I, com triar el més adequat?
Indústria alimentària d'animals domèstics
Parlar de la indústria alimentària de gossos i gats és parlar d'una batalla mediàtica que pretén enganyar el consumidor o, en aquest cas, als humans que es cuiden dels seus animals, per tal d'obtenir un benefici econòmic cada vegada més gran.
Com comentava a del principi, cap a finals de segle XIX, concretament, al 1860, es va crear el primer pinso per a gossos, que no era més que cereals, sobretot blat, remolatxa i sang de res tot barrejat. Després de la depressió dels anys 30, els propietaris buscaven un producte que fos més barat que la carn per alimentar els seus animals; encara que no van trigar a aparèixer els dubtes sobre si se'ls estava alimentant bé, ja que aquest pinso mancava de carn.
Així doncs, es va començar a afegir-desfets de les fàbriques càrnies que no eren aptes per al consum humà, com ara: carn danyada o malalta, subproductes, etc. Aquests desfets es cuinaven (i es cuinen avui dia) amb altres productes igual o més econòmics, com els cereals no aptes per a consum humà, closques, etc. Però clar, com vendre una cosa que ningú es menjaria? Fent molta publicitat.
Els veterinaris no van trigar a entrar en aquest »joc», fent informes que recomanaven un determinat tipus de pinso, i criticant a la gent que els donava aliments naturals. I la situació va empitjorar quan van aparèixer pinsos per races, per a cadells, pinsos suposadament premium, .. Ja no tenim ni de pensar: els veterinaris trien el pinso dels nostres animals, Bàsicament perquè ells treuen diners amb això.
És bo aquest tipus de pinso? No. Se sap que el cereal, per exemple, els pot produir al·lèrgia als gats al no poder digerir bé. Jo mateixa et puc dir que una de les meves gates va tenir una infecció d'orina després d'haver alimentat amb un d'aquests pinsos suposadament complets.
Com triar el pinso més adequat?
Si no es vol o no es pot donar-los menjar natural als gats, l'ideal és optar per pinsos que es preocupen pel seu benestar, els anomenats holístics. Aquests pinsos no es comercialitzen a les clíniques veterinàries, ni tan sols en botigues de productes veterinaris.
Partint de la base que els gats són carnívors, cal buscar un pinso que tingui un alt contingut en carn (Mínim un 70%), i que no porti res de cereals ni farines. Per a això, cal llegir l'etiqueta dels ingredients, els quals estan en ordre de més quantitat a menys. No anem a enganyar: el preu d'aquests pinsos és alt, ja que un sac de 7,5kg costa sobre els 40 euros, però els beneficis es veuen a simple vista. Entre ells, destaquem: un pèl més brillant i suau, dents fortes i blancs, no els fa pudor l'alè, i estan de molt millor ànim.
Prova-ho, i segur notaràs la diferència 😉.