El gat domèstic cada vegada és més sociable, però la veritat és que encara conserva aquesta personalitat pròpia dels felins que el fa ser més independent que altres animals, com el gos, el qual sempre està disposat a complaure al seu cuidador.
Però, alguna vegada t'has preguntat per què els gats són més independents que els gossos? Alguna que una altra, oi? Un equip d'experts en veterinària conductual de l'Escola de Ciències de la Vida de la Universitat de Lincoln (Regne Unit) es van preguntar el mateix i això és el que van descobrir.
Adaptant la prova Ainsworth Strange Situation (SST) que es va utilitzar per demostrar que el vincle que hi ha entre els nens petits o els gossos amb el seu cuidador primari pot ser categoritzat com un »afecció o entorn segur» de cara a situacions o entorns desconeguts o que els provoquen por o inseguretat, la van traslladar a un grup de gats i els seus respectius humans. Els científics van avaluar la quantitat de contactes que buscaven els peluts, i el seu comportament quan estaven amb ells i sense ells.
Els resultats van revelar que no hi havia cap evidència que suggerís que la unió entre un gat i la seva humà era la d'un aferrament segur, o dit en altres paraules: no ens necessiten per sentir-se segurs. Però, per què?
El gat, des del seu origen, ha estat i segueix sent un animal solitari, Que es reuneix només amb altres de la seva espècie quan està en zel. El fet de viure ara amb nosaltres, a les nostres llars, li ha fet canviar una mica, però només una mica. A vegades et trobes amb un pelut a què li encanta estar sempre envoltat de persones i que ho passa malament quan se'n van, però en general, és un felí a què, sempre que se li cuidi bé, Pot ser el millor company i amic que puguis tenir 😉.
Pots llegir l'estudi aquí (En anglès).