Quan tenim un gat cec, sord, o a què li falten algunes de les seves potes, el primer solem fer és preocupar-nos i compadir d'ell. És lògic. Això ens fa ser humans. El problema és que en aquests moments no pensem en que aquest animal és molt més forta i valenta del que ens imaginem.
Per descomptat, no ens quedarà una altra que prendre algunes mesures perquè sigui feliç, però les cures dels gats discapacitats no són tan complicats com creiem que són. A continuació et diem quins són.
No deixis que surti al carrer
Això és, potser, el més important. El gat discapacitat no pot sortir al carrer, I menys encara si es viu al centre d'un poble o en una ciutat, perquè si ja hi ha perills per a un gat no discapacitat, per a un que sí ho està el risc que li passi alguna cosa greu és encara més gran.
Per aquest mateix motiu tampoc és bona idea deixar-ho que surti a la balconada, sobretot si s'ha quedat cec o ja va néixer amb ceguesa. És veritat que el seu sentit de l'olfacte i de l'equilibri estan molt desenvolupats, però sempre, sempre serà millor prevenir que curar.
Adapta la teva casa a ell
Adaptar la casa a un gat discapacitat significa posar-li la menjadora i l'abeurador a terra, en una habitació que tingui fàcil accés per a ell (és a dir, que estigui a la planta baixa i prop -però no junto- de la seva zona per dormir) i que sigui tranquil·la.
A més, és molt important posar barreres o xarxes per a nadons a les escales, molt especialment si és un animal a què li falta alguna pota o és cec. D'aquesta manera evitarem accidents.
Dóna-li molt d'afecte
El necessita. Un gat discapacitat és un gat que necessita el mateix que qualsevol altre gat que viu amb humans: Afecte, paciència, i que li dediquin temps. Per tant, hem de donar-li aigua, menjar, un lloc segur on viure, i procurar que se senti estimat.
Potser no ens sigui fàcil veure al nostre pelut així, però a mesura que passin els dies anirem notant que ell es va sentint bé, que fa vida més o menys normal.
Espero que t'hagi estat d'utilitat.