Els gats de carrer són animals que viuen al carrer, a l'marge de la població humana. Si bé s'estan prenent mesures per reduir el nombre de peluts abandonats, la realitat és que encara estem molt lluny de poder deixar de parlar d'aquest problema que tant els afecta.
Quan tenim cura d'una colònia felina, o quan ens trobem a un que necessita ajuda, és important estar preparats i saber com atrapar un gat de carrer.
Una manera de fer-ho bé, és a dir, aconseguint que l'animal no se senti incòmode o amb por, és la de aconseguir que et agafi confiança abans. Si el gat està per exemple entre uns matolls, és molt important no anar darrere seu massa ràpid, ja que només ho espantaríem i el més probable és que s'acabés anant de el lloc. Tampoc serà necessari que li parlem (no sol funcionar, ja que els gats en aquesta situació no solen escoltar-nos), però si pel que sigui li vols dir alguna cosa, utilitza un to de veu suau, i parla-li gairebé en murmuris: només així es podria arribar a calmar.
Un altre punt que cal tenir molt en compte és que no podem fer moviments bruscos, ni de bon tros cridar. Aquest comportament només provocaria que el gat s'allunyés de nosaltres. Així que, com atrapar un gat de carrer?
Per aconseguir-ho, ho observarem durant uns minuts. Si podem, és molt recomanable que ens vegi amb menjar, que anirem esparciando per on es trobi. D'aquesta manera, ens serà molt més fàcil que confiï en nosaltres. Ara bé, si està malalt, col·locarem directament la gàbia-trampa per a gats a prop seu, On haurem posat una llauna de menjar oberta perquè se senti atret per l'olor, i marxarem.
Una vegada que ho hagis pogut atrapar, cobreix la gàbia amb un drap perquè estigui tranquil i porta-ho a l'veterinari perquè l'examini.
Atrapar un gat de carrer pot portar temps, però amb paciència el podràs aconseguir 😉.
Van 2 cops que en poc temps m'he trobat dos gats, en llocs diferents de la població.
Gairebé segur que havien estat abandonats, tots dos eren mascles, i en zel. Em van donar molta pena, perquè un estava passant fred, se li notava que era casolà, estava ben cuidat, es va apropar a mi miolant, era afectuós, pobret.
Com ja tinc 9, no podia rescatar-ho, així que l'hi vaig comunicar a un cotxe patrulla que vaig veure per la zona.
L'altre també estava en zel, estava sota d'un cotxe perquè plovia, també semblava ben cuidat.
Aquest ho vaig comentar a la protectora del Prat.
La zona on em van ajudar a agafar la gata que tinc, era un lloc on passaven bastants camions d'una obra. Hi ha diversos gats per allà, que passen d'un camp a uns horts.
Els havíem portat menjar alguna vegada, sentíem pànic cada vegada que passava un d'aquells camions, fins a terra tremolava quan passaven, jo em girava d'esquena per si de cas atropellava a algun gat, a un gairebé el enxampa un cotxe, va passar la roda a un pam d'ell. Mai he comprès per què algunes persones acceleren quan veuen un gat.
Uns homes van dir que hi havia molts, que de vegades els donaven menjar quan entraven al seu pati. Els vaig demanar que m'ajudessin a agafar un per la meva filla. Van posar pernil en una caixa de fruita a pla parany i va caure aquesta gata, a la qual ja havia vist alguna vegada menjant. Té un germà gairebé idèntic (és el que gairebé atropella el cotxe), fa algun mes encara el vaig veure per allà. La protectora ja està a l'corrent, però és el que passa, els gats que són salvatges, uns es poden domesticar i altres no. Aquesta és desconfiada, però es deixa acaronar, raspallar que li encanta, però no agafar en braços.
Un dels seus fills, la "balinesa" és tan, tan tranquil·la, que en diem el gat de goma, la meva filla l'agafa, se la posa al coll de bufanda i ni s'immuta. La abraces així o aixà i es queda tan tranquil. El curiós és que davant estranys gairebé ni es deixa agafar.
En un altre lloc hi havia una mare amb 4 gatets, molta gent els visitava per donar-los menjar, feia pena veure els gatets petitons, però tenien por, i quan la gent que els donava de menjar habitualment se'ls acostava, aquests s'amagaven.
Vaig contactar amb una exprotectora, li vaig dir que al costat de l'Decathlon de Villanova i la Geltrú, hi ha una botiga molt gran de mascotes, on tenen una gàbia amb gatets per adoptar. Es podrien haver agafat i portat allà. No sé què es va fer a la fin.
El que està clar, és que donar-los menjar és la millor manera de que siguin els teus amics i vulguin venir amb tu. Després cal portar-los a l'veterinari per a revisió i tot el necessari. A la meva li vaig posar xip, va deixar de ser de carrer 😉 ja té una llar, dolça llar.
Quan plou, la miro i li dic; Que bé ets aquí eh? I tanca els ulls assentint.
Sí, pot ser tota una odissea atrapar un gat, tant si és adult de carrer com si és encara un cadell. Però a la fi, si aquest gat ha de ser per a tu, només serà qüestió de temps que es deixi agafar. 🙂