Bosc de Sibèria, Més conegut com el gat siberià, Es tracta d'una raça intel·ligent i enginyosa aparenta ser distant però sempre és lleial al seu amo.
Segons la llegenda, els gats bosc de Sibèria vivien en monestirs russos, on patrullaven les bigues de sostre a la recerca d'intrusos. Encara que eren ferotges, els monjos els tractaven com a companys afectuosos i lleials. Fins als anys 80 no es va començar un programa seriós de cria per estandarditzar el tipus. Encara que es importen als EUA des de 1990, fins ara la TICA és l'única gran associació que reconeix la raça.
El bosc de Sibèria té un mantell dens i atapeït, dissenyat per aguantar en un clima despietat. Es creia que s'allotjava en monestirs russos, on els monjos li tenien cura a canvi que vigilés els edificis.
aspecte
Aquest gat gran i robust té el cap ample, el musell ple lleugerament arrodonit i el mentó ben arrodonit. Té grans ulls ovals i orelles mitjanes de punta arrodonida. La part interior de l'orella té molts flocs. Les potes són fortes i de longitud mitjana, i les urpes grans, rodones i amb flocs. La cua és de longitud mitjana, espessa i de punta arrodonida. Les línies de sang dels EUA tendeixen ara a divergir una mica de l'aspecte tradicional, Fent-se més arrodonit en comptes de angulós, com el gat salvatge. El gat bosc de Sibèria es cria en una àmplia gamma de varietats, i són relativament comuns el tabby, el tortuga i el bicolor. També es veuen fums i de color sòlid.
mantell
La capa superior és forta, apelfada i oliosa, per garantir la seva supervivència en les condicions més dures. El subpèl és prou dens com per proporcionar una protecció excel·lent contra els elements, i es fa més espès en climes freds.
Característiques i temperament
El bosc de Sibèria és un animal actiu i àgil, però també molt sensat i enginyós. Encara que és amistós, el seu caràcter conserva una banda independent.